D_Think
D_Think Divergencia, Cuerpo y Pensamientot Crítico es la nueva sección del festival Inclús para repensar la discapacidad, la identidad y la experiencia humana desde la cultura contemporánea e ir más allá de las etiquetas.
Sesión 2
Fuck normality!
¿Qué significa ser normal? El cuerpo y el pensamiento no normativo.
26 de noviembre 2026
de 18:00 a 20:00
En CaixaFòrum Barcelona
Participan:
La normalidad como construcción. La sesión cuestiona quién define qué cuerpos, conductas y formas de pensamiento se consideran normales, y qué mecanismos convierten la diferencia en exclusión.
En un sistema que ya no puede sostenerse comprimiendo cuerpos, mentes y formas de vida, podemos y debemos aportar otras maneras de pensar y habitar el mundo.
Os invitamos a la segunda sesión de este espacio de conversación, con:
Oyirum
Activista anticapacitista, divulgadora, creadora de contenidos y monologuista. Graduada en Ciencias Biomédicas y con un máster en Dirección y Gestión Clínica y Hospitalaria, combina su formación científica con el activismo social. A través de las redes sociales y el humor, reivindica el «orgullo tullido» y aborda la intersección entre discapacidad, feminismo, diversidad sexual y gordofobia, cuestionando las barreras y los prejuicios sociales. Ha participado en la Bienal de Pensamiento de Barcelona, en el CCCB, y ha colaborado como monologuista con Riot Comedy Fem. Es autora del libro Antes muerta que sin silla (2026), en el que reflexiona sobre la identidad, el cuerpo y el capacitismo a partir de su experiencia personal.
Laura Sanmiquel Molinero
Científica titular de la Institución Milá y Fontanals de Investigación en Humanidades (IMF-CSIC), especializada en estudios críticos de la discapacidad, capacitismo e interseccionalidad. Doctora en Persona y Sociedad en el Mundo Contemporáneo por la Universidad Autónoma de Barcelona, su trayectoria se centra en el análisis de las desigualdades sociales y los procesos de construcción de la discapacidad. Ha desarrollado su actividad investigadora en el grupo AFIN de la UAB y en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Desde una perspectiva crítica y feminista, ha publicado numerosos trabajos académicos que abordan las relaciones entre discapacidad, género e identidad, así como las formas de resistencia frente a las normas capacitistas.
Antonio Centeno
Activista por los derechos de las personas con discapacidad, promotor de la vida independiente y la diversidad funcional, y miembro del colectivo Oficina de Vida Independiente (OVI) de Barcelona. Ha impulsado diversos proyectos audiovisuales y de divulgación, como el documental Yes, we fuck!, sobre sexualidad y discapacidad, así como iniciativas en torno a los cuidados y la asistencia personal. Su trabajo se centra en cuestionar los patrones normativos de capacidad y defender el derecho a la autodeterminación y a los apoyos para una vida digna.
* Sesión con LSC, subtitulación y audiodescripción.
Sesiones realizadas
La discapacitat contra el mite de l’eficiència. Dependència, cures i productivitat.
El sistema econòmic i social tendeix a premiar els cossos i les ments que poden adaptar-se a determinats ritmes: treballar i consumir sota un model ideal, orientat a produir resultats i necessitar el mínim suport possible.
La discapacitat posa en crisi aquest model perquè fa visibles altres maneres de viure, treballar, relacionar-se i organitzar el temps. També evidencia que totes les persones som dependents, encara que algunes formes de dependència es facin visibles i altres quedin ocultes.
Us convidem a la primera sessió d’aquest nou espai de conversa, amb:
Costa Badía
Artista visual, performer, mediadora cultural i investigadora. Graduada en Belles Arts i doctoranda a la Universitat Complutense de Madrid, la seva pràctica se situa en la intersecció entre l'art, la discapacitat i la crítica social. Ha format part de l'Àrea d'Educació del Museo Reina Sofía i ha desenvolupat residències com la de Matadero Madrid amb el projecte La Tullida Gallery, amb el qual explora la discapacitat com a eina crítica per repensar les institucions. Ha presentat les seves peces en espais com el Thyssen-Bornemisza, el Centro de Arte 2 de Mayo o el MUSAC.
Bob Pop
Escriptor, periodista, guionista i comunicador. Amb una trajectòria marcada pel pensament crític, l'humor incisiu i la defensa dels drets LGTBIQ+, la seva feina s'ha desenvolupat en mitjans com El País, Cadena SER, La Sexta o Movistar+, on ha creat i protagonitzat la sèrie autobiogràfica Maricón perdido. Diagnosticat d'esclerosi múltiple, la seva narrativa incorpora la vivència de la malaltia, el cos no normatiu i la pèrdua de mobilitat per qüestionar les dinàmiques de la feina, la productivitat i les xarxes de suport. La seva feina reivindica la vulnerabilitat, l'empatia i la cultura com a eines fonamentals de resistència i transformació social
Antonio Centeno
Activista por los derechos de las personas con discapacidad, promotor de la vida independiente y la diversidad funcional, y miembro del colectivo Oficina de Vida Independiente (OVI) de Barcelona. Ha impulsado diversos proyectos audiovisuales y de divulgación, como el documental Yes, we fuck!, sobre sexualidad y discapacidad, así como iniciativas relacionadas con los cuidados y la asistencia personal. Su trabajo se centra en cuestionar los patrones normativos de capacidad y defender el derecho a la autodeterminación y a los apoyos necesarios para una vida digna.
* Sessió amb LSC, subtitulació i audiodescripció.
Títol - Sessió 1
La discapacitat contra el mite de l’eficiènciaDependència, cures i productivitat
8 de octubre de 18:00 a 20:30
A CaixaFòrum Barcelona
Curt inicial + conversa oberta amb participació d’Antonio Centeno,Costa Badia i Bob Pop.
Abans de la Sessió, hi haurà la presentació del programa del Festival INCLÚS 26
Participen:
- Antonio Centeno www.antoniocenteno.barcelona
- Costa Badia www.costabadia.com
- Bob Pop @bobpop
El sistema econòmic i social tendeix a premiar els cossos i les ments que poden adaptar-se a determinats ritmes: treballar moltes hores, mantenir una disponibilitat constant, respondre amb rapidesa, produir resultats i necessitar el mínim suport possible.
La discapacitat posa en crisi aquest model perquè fa visibles altres maneres de viure, treballar, relacionar-se i organitzar el temps. També evidencia que totes les persones som dependents, encara que algunes formes de dependència es facin visibles i altres quedin ocultes.
Títol - Sessió 1
Què vol dir ser normal? El cos i el pensament no normatiu
Debat crític sobre cos, norma i formes diverses d’habitar el món
29 de novembre de 18:00 a 20:30
A CaixaFòrum Barcelona
La normalitat com a construcció. La sessió qüestiona qui defineix quins cossos, conductes i formes de pensament són considerats normals, i quins mecanismes converteixen la diferència en exclusió.
En un sistema que ja no es pot sostenir comprimint cossos, ments i maneres de viure, podem i hem d’aportar altres maneres de pensar i habitar el món.
¿Qué es el D_Think?
D_Think nace dentro del festival Inclús como una nueva sección de reflexión y experimentación en torno a la diversidad, el cuerpo y la idea de lo humano. Una propuesta para situar la discapacidad en el terreno del pensamiento crítico, la cultura, la investigación y la experiencia, más allá de los discursos habituales.
En un momento de cambio de era, en el que evolucionan las identidades y las formas de entender el mundo, desde Inclús vemos la necesidad de abrir un debate sobre los límites del cuerpo, la identidad y la percepción. Y queremos hacerlo desde una mirada filosófica, cultural y de pensamiento divergente.
¿Por qué el D_Think?
Una mirada anticapacitista
Reflexionamos sobre la autonomía, la productividad, la dependencia y la vulnerabilidad.
Necesitamos otras preguntas
Nos cuestionamos más allá de la inclusión
El cuerpo también es político
Los cuerpos muestran quién puede participar, decidir, producir y ocupar el espacio.
Queremos una cultura crítica
Cine y pensamiento crítico para desmontar relatos, categorías y certezas asumidas.
Pensar juntas transforma
Cruzamos activismo, cultura y pensamiento para abrir nuevas maneras de entender el mundo.
Dudas frecuentes
En molts casos, sí. El Pla d’Accessibilitat Essencial està pensat per complir els requisits mínims habituals de les convocatòries públiques, especialment pel que fa a diagnosi, planificació i traçabilitat de l’avanç.
Inclou un llistat d’evidències alineada amb criteris oficials, que facilita justificar el projecte davant l’administració. En funció de la convocatòria i de l’abast del teu esdeveniment, pot ser suficient o bé recomanar-se ampliar-lo amb add-ons concrets.
La diagnosi analitza la situació actual: identifica barreres, punts crítics i oportunitats de millora. Respon a la pregunta on som.
El pla d’accessibilitat va un pas més enllà: prioritza accions, defineix calendaris, estima costos i estableix responsabilitats. Respon a què farem, quan i com.
El Pla Essencial, diagnosi i pla van integrats perquè el resultat sigui executable.
Des de les primeres setmanes. El Pla Essencial prioritza accions de baix cost i alt impacte, útils en qualsevol escenari, que es poden activar ràpidament (informació accessible, protocols d’atenció, ajustos de comunicació).
El document final s’entrega habitualment en 4–6 setmanes, però molts canvis ja són visibles abans de tancar el procés.
Un mínim de temps de coordinació i una persona de referència. No cal un equip tècnic propi ni grans dedicacions contínues.
Adaptem el pla a la capacitat real del teu equip, proposant accions assumibles i escalables. Quan cal, també definim què pot externalitzar-se i com fer-ne el seguiment.
No passa res. És una situació molt habitual.
Durant el procés, t’ajudem a definir el rol, encara que sigui parcial o compartit, i a establir funcions clares dins de l’equip.
Si ho prefereixes, una persona del nostre equip pot assumir aquesta figura, de manera temporal o com a suport extern, mentre el projecte agafa autonomia. En tots els casos, oferim una sessió d’arrencada perquè l’equip tingui criteri, eines i seguretat per començar.
L’accessibilitat també s’hi pot treballar. En espais oberts adaptem la diagnosi i el pla a factors com el terreny, els itineraris, la senyalització temporal, els serveis accessibles o la comunicació prèvia.
El Pla Essencial té en compte aquests contextos i proposa mesures realistes, sense obres, alineades amb el caràcter puntual o itinerant de l’esdeveniment.