D_Think
D_Think Divergència, Cos i Pensament Crític és la nova secció del Festival Inclús per repensar la discapacitat, la identitat i l’experiència humana des de la cultura contemporània i anar més enllà de les etiquetes.
Sessió 2
Fuck normality!
Què vol dir ser normal? El cos i el pensament no normatiu.
26 de novembre 2026
de 18:00 a 20:00
A CaixaFòrum Barcelona
Participen:
La normalitat com a construcció. La sessió qüestiona qui defineix quins cossos, conductes i formes de pensament són considerats normals, i quins mecanismes converteixen la diferència en exclusió.
En un sistema que ja no es pot sostenir comprimint cossos, ments i maneres de viure, podem i hem d’aportar altres maneres de pensar i habitar el món.
Us convidem a la segona sessió d’aquest espai de conversa, amb:
Oyirum
Activista anticapacitista, divulgadora, creadora de continguts i monologuista. Graduada en Ciències Biomèdiques i amb un màster en Direcció i Gestió Clínica i Hospitalària, combina la seva formació científica amb l'activisme social. A través de les xarxes socials i l'humor, reivindica l'«orgull tullit» i aborda la intersecció entre discapacitat, feminisme, diversitat sexual i grassofòbia, qüestionant les barreres i els prejudicis socials. Ha participat en la Biennal de Pensament de Barcelona, al CCCB, i ha col·laborat com a monologuista amb Riot Comedy Fem. És autora del llibre Antes muerta que sin silla (2026), en què reflexiona sobre la identitat, el cos i el capacitisme a partir de la seva experiència personal.
Laura Sanmiquel Molinero
Científica titular de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF-CSIC) especialitzada en estudis crítics de la discapacitat, capacitisme i interseccionalitat. Doctora en Persona i Societat en el Món Contemporani per la Universitat Autònoma de Barcelona, la seva trajectòria se centra en l'anàlisi de les desigualtats socials i els processos de construcció de la discapacitat. Ha desenvolupat la seva activitat investigadora al grup AFIN de la UAB i al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Des d'una perspectiva crítica i feminista, ha publicat múltiples productes acadèmics que aborden les relacions entre discapacitat, gènere i identitat, així com les formes de resistència davant les normes capacitistes.
Antonio Centeno
Activista pels drets de les persones amb discapacitat, promotor de la vida independent i la diversitat funcional, i membre del col·lectiu Oficina de Vida Independent (OVI) de Barcelona. Ha impulsat diversos projectes visuals i de divulgació com el documental Yes, we fuck!, sobre sexualitat i discapacitat, com també iniciatives sobre l'atenció i l'assistència personal. La seva feina se centra a qüestionar els patrons de capacitat normatius i defensar el dret a l'autodeterminació i als suports per a la vida digna.
* Sessió amb LSC, subtitulació i audiodescripció.
Sessions realitzades
La discapacitat contra el mite de l’eficiència. Dependència, cures i productivitat.
El sistema econòmic i social tendeix a premiar els cossos i les ments que poden adaptar-se a determinats ritmes: treballar i consumir sota un model ideal, orientat a produir resultats i necessitar el mínim suport possible.
La discapacitat posa en crisi aquest model perquè fa visibles altres maneres de viure, treballar, relacionar-se i organitzar el temps. També evidencia que totes les persones som dependents, encara que algunes formes de dependència es facin visibles i altres quedin ocultes.
Us convidem a la primera sessió d’aquest nou espai de conversa, amb:
Costa Badía
Artista visual, performer, mediadora cultural i investigadora. Graduada en Belles Arts i doctoranda a la Universitat Complutense de Madrid, la seva pràctica se situa en la intersecció entre l'art, la discapacitat i la crítica social. Ha format part de l'Àrea d'Educació del Museo Reina Sofía i ha desenvolupat residències com la de Matadero Madrid amb el projecte La Tullida Gallery, amb el qual explora la discapacitat com a eina crítica per repensar les institucions. Ha presentat les seves peces en espais com el Thyssen-Bornemisza, el Centro de Arte 2 de Mayo o el MUSAC.
Bob Pop
Escriptor, periodista, guionista i comunicador. Amb una trajectòria marcada pel pensament crític, l'humor incisiu i la defensa dels drets LGTBIQ+, la seva feina s'ha desenvolupat en mitjans com El País, Cadena SER, La Sexta o Movistar+, on ha creat i protagonitzat la sèrie autobiogràfica Maricón perdido. Diagnosticat d'esclerosi múltiple, la seva narrativa incorpora la vivència de la malaltia, el cos no normatiu i la pèrdua de mobilitat per qüestionar les dinàmiques de la feina, la productivitat i les xarxes de suport. La seva feina reivindica la vulnerabilitat, l'empatia i la cultura com a eines fonamentals de resistència i transformació social
Antonio Centeno
Activista pels drets de les persones amb discapacitat, promotor de la vida independent i la diversitat funcional, i membre del col·lectiu Oficina de Vida Independent (OVI) de Barcelona. Ha impulsat diversos projectes visuals i de divulgació com el documental Yes, we fuck!, sobre sexualitat i discapacitat, com també iniciatives sobre l'atenció i l'assistència personal. La seva feina se centra a qüestionar els patrons de capacitat normatius i defensar el dret a l'autodeterminació i als suports per a la vida digna.
* Sessió amb LSC, subtitulació i audiodescripció.
Títol - Sessió 1
La discapacitat contra el mite de l’eficiènciaDependència, cures i productivitat
8 de octubre de 18:00 a 20:30
A CaixaFòrum Barcelona
Curt inicial + conversa oberta amb participació d’Antonio Centeno,Costa Badia i Bob Pop.
Abans de la Sessió, hi haurà la presentació del programa del Festival INCLÚS 26
Participen:
- Antonio Centeno www.antoniocenteno.barcelona
- Costa Badia www.costabadia.com
- Bob Pop @bobpop
El sistema econòmic i social tendeix a premiar els cossos i les ments que poden adaptar-se a determinats ritmes: treballar moltes hores, mantenir una disponibilitat constant, respondre amb rapidesa, produir resultats i necessitar el mínim suport possible.
La discapacitat posa en crisi aquest model perquè fa visibles altres maneres de viure, treballar, relacionar-se i organitzar el temps. També evidencia que totes les persones som dependents, encara que algunes formes de dependència es facin visibles i altres quedin ocultes.
Títol - Sessió 1
Què vol dir ser normal? El cos i el pensament no normatiu
Debat crític sobre cos, norma i formes diverses d’habitar el món
29 de novembre de 18:00 a 20:30
A CaixaFòrum Barcelona
La normalitat com a construcció. La sessió qüestiona qui defineix quins cossos, conductes i formes de pensament són considerats normals, i quins mecanismes converteixen la diferència en exclusió.
En un sistema que ja no es pot sostenir comprimint cossos, ments i maneres de viure, podem i hem d’aportar altres maneres de pensar i habitar el món.
Què és el D_Think?
D_Think neix dins el festival Inclús com una nova secció de reflexió iexperimentació al voltant de la diversitat, el cos i la idea d’allòhumà. Una proposta per situar la discapacitat en el terreny delpensament crític, la cultura la investigació i l’experiència, mésenllà dels discursos habituals.
En un moment de canvi d’era, on evolucionen les identitats i formes d’entendre el món, des de l’Inclús veiem la necessitat d’obrir un debat sobre els límits del cos, la identitat, la percepció. I ho volem fer des d’una mirada filosòfica, cultural i
de pensament divergent.
Per què el D_Think?
Una mirada anticapacitista
Reflexionem sobre l'autonomia, la productivitat, la dependència i la vulnerabilitat.
Necessitem altres preguntes
Ens qüestionem més enllà de la inclusió
El cos també és polític
Els cossos desafien qui pot participar, decidir, produir i ocupar l’espai.
Volem una cultura crítica
Cinema i pensament crític per desmuntar relats, categories i certeses assumides.
Pensar juntes ens transforma
Creuem activisme, cultura i pensament per obrir noves maneres d’entendre el món.
Dubtes freqüents
En molts casos, sí. El Pla d’Accessibilitat Essencial està pensat per complir els requisits mínims habituals de les convocatòries públiques, especialment pel que fa a diagnosi, planificació i traçabilitat de l’avanç.
Inclou un llistat d’evidències alineada amb criteris oficials, que facilita justificar el projecte davant l’administració. En funció de la convocatòria i de l’abast del teu esdeveniment, pot ser suficient o bé recomanar-se ampliar-lo amb add-ons concrets.
La diagnosi analitza la situació actual: identifica barreres, punts crítics i oportunitats de millora. Respon a la pregunta on som.
El pla d’accessibilitat va un pas més enllà: prioritza accions, defineix calendaris, estima costos i estableix responsabilitats. Respon a què farem, quan i com.
El Pla Essencial, diagnosi i pla van integrats perquè el resultat sigui executable.
Des de les primeres setmanes. El Pla Essencial prioritza accions de baix cost i alt impacte, útils en qualsevol escenari, que es poden activar ràpidament (informació accessible, protocols d’atenció, ajustos de comunicació).
El document final s’entrega habitualment en 4–6 setmanes, però molts canvis ja són visibles abans de tancar el procés.
Un mínim de temps de coordinació i una persona de referència. No cal un equip tècnic propi ni grans dedicacions contínues.
Adaptem el pla a la capacitat real del teu equip, proposant accions assumibles i escalables. Quan cal, també definim què pot externalitzar-se i com fer-ne el seguiment.
No passa res. És una situació molt habitual.
Durant el procés, t’ajudem a definir el rol, encara que sigui parcial o compartit, i a establir funcions clares dins de l’equip.
Si ho prefereixes, una persona del nostre equip pot assumir aquesta figura, de manera temporal o com a suport extern, mentre el projecte agafa autonomia. En tots els casos, oferim una sessió d’arrencada perquè l’equip tingui criteri, eines i seguretat per començar.
L’accessibilitat també s’hi pot treballar. En espais oberts adaptem la diagnosi i el pla a factors com el terreny, els itineraris, la senyalització temporal, els serveis accessibles o la comunicació prèvia.
El Pla Essencial té en compte aquests contextos i proposa mesures realistes, sense obres, alineades amb el caràcter puntual o itinerant de l’esdeveniment.